LA MIRADA DE LA CIUTAT

Quan passeges per la ciutat captant imatges, en aquest cas New York, no pots desvincular-te de sensacions que ho impregnen tot, d'escoltar al teu cap música de jazz o el “Rhapsody in Blue” de Gershwin, de recordar pàgines del “Manhattan Transfer” de John Doss Passos, de visualitzar seqüències inoblidables de “Breakfast at Tiffany's” de Blake Edwards o “Manhattan” de Woody Allen i un etc etc, de vivències especials en una ciutat realment especial.

Però hi ha més molt més, és una ciutat a la qual mires i que alhora et mira.   A través d'imatges reflectides en els seus aparadors, de mirades curioses que provenen de l'interior i de l'exterior, mirades desafiants que descobreixes quan visualitzes les imatges i que et passen desapercebudes en el moment de disparar la teva càmera però que hi són i sempre han estat.

Són la resposta a la teva insolència fotogràfica de captar l'instant, el moment, l'essència. És el joc de mirada contra mirada.

La funció del fotògraf pot ser la d'un "reporter"que vol i ha de buscar la realitat més exacta.

Però en aquest cas la meva intenció fotogràfica ha estat totalment diferent intentant buscar a través de la meva càmera escenes que puguin crear realitats noves, captar l'emoció profunda de l'instant, el missatge que es pot percebre en els objectes inanimats, en les persones que es creuen, en les formes geomètriques de la seva arquitectura etc.

Escenes que encara que comparteixen el mateix espai físic tinguin la funció de traslladar l'espectador a una altra realitat molt més onírica.

Com deia John Doss Passos "La ciutat real s'ha substituït per una ciutat somiada"

Agustí Fernández

Using Format